FILOSOFIA

Per què A pas d’ase?

Anar a pas d’ase és sens dubte una cosa ben senzilla; tan senzilla i normal com caminar amb bona companyia.

Les coses que fem, però, no es defineixen només pel que són, sinó més aviat per com les fem i per què les fem.

Vet aquí doncs, que en una proposta tan simple com agafar un ase i fer camí, nosaltres hi veiem tot un munt de petites intencions i raons de ser que volem compartir amb vosaltres. Aquí van algunes d’elles:

El burro és un animal sensacional: incansable, serè i amical. La relació que s’hi estableix, encara que sigui un burro de “lloguer”, fa que el viatge sigui més ric i divertit. Tens la sensació de dur un amic que et fa un gran favor sense demanar-te gaire res a canvi. Us volem oferir l’oportunitat de guadir-ne.

El burro obre portes i cors. Diuen en francès que “aquell que arriba en burro no pot ser un lladre de gallines“, i és així: la pròpia expressió dolça de l’animal i la seva lentitud converteixen al viatjaire amb burro en algú inofensiu, cosa que desperta confiança en la gent que et vas trobant. Però el burro, a més, provoca simpatia, permet iniciar converses amb gent amb qui tot just intercanviaries un “adéu siau”, desperta curiositat en els nens i joves, complicitat en els adults i nostàgia en la gent gran, que de seguida et comencen a explicar batalletes “de quan ells eren joves i n’hi havia a per tot, de burros!”.

En la nostra societat, carateritzada per les presses i la competició, passejar amb un burro ens permet re-descobrir la calma, la tranquil.litat i una lentitud conscient gràcies a les que podem realment gaudir del moment que vivim. Anant amb burro la pressa té poc sentit; senzillament, no podem córrer.

El senderisme, i més encara amb un burro, és una forma de turisme sa, local, econòmic i de baixíssima petjada ecològica, però alhora enriquidor i divertit. El burro, el nostre vehicle –també company, amic, suport i fins i tot esperit del nostre viatge-, no fa soroll, no contamina, i de fet s’alimenta de quelcom tan humil com l’herba, i si de cas un grapadet de cereal.

No inventem res, a A pas d’ase. A França fa molts anys que existeix el senderisme amb burros de lloguer. I al sud dels Pirineus tampoc som els primers a proposar-lo. Però sí que volem contribuïr a dignificar el paper del burro com a company de caminants inquiets però sense presses. Defugint-ne la caricatura (no, no lloguem els nostres burros per comiats de solters!), promovent-ne l’ús responsable i respectuós, revaloritzant-los.

En el cas concret de la raça catalana, única al món per la seva robustesa i en perill d’extinció, aportem el nostre granet de sorra mirant de valoritzar-la més enllà de la mera icona. Som membres de l’Associació pel Foment de la Raça Asina Catalana (AFRAC), corresponsabilitzant-nos així de la seva preservació, i estem contents que entre nosaltres hagi nascut (ara farà tres anys) una pollina, filla de la nostra burra catalana, la Menta, i d’un guarà català també de pura raça! La Menta aporta al nostre equip d’ases els atributs principals de la seva raça: una gran fortalesa combinada amb un caràcter serè i fiable. És la nostra burra XXL, per a caminants i rutes amb ambició!

Voldríem, finalment, ser partíceps i catalitzadors de la recuperació d’antics camins i contribuir, de formes diferents, a la valorització del territori que ens acull. També per això optem per treballar amb turismes rurals de gestió familiar, i animem els nostres clients a descobrir i gaudir dels productes locals.